Carlo Rovelli explora els límits del coneixement científic de la realitat.
Aquest llibre sorgeix d’unes lliçons magistrals impartides per l’autor al Departament de Filosofia de la Universitat de Princeton, on explora les implicacions filosòfiques de la revolució científica en curs.
Si la ciència del segle XX ha transformat per sempre la nostra comprensió de la realitat –tot i estar ben lluny de poder afirmar que tingui sentit–, gràcies a la física quàntica podem assegurar, per primera vegada, que el pensament és lliure de transitar camins realment desconeguts.
Els electrons i la ment, les pedres i les lleis, el comportament de les galàxies i els mecanismes de la raó no són essencialment diferents entre si. Són nocions que s’il·luminen mútuament. El món està fet d’aquest joc de miralls constant, i, per comprendre’l en tota la complexitat, per veure la seva coherència i sentir que és la nostra llar, hem de fer encara un salt més i abraçar la incertesa que hi ha al nucli del coneixement, la incertesa que s’adreça cap a la igualtat de totes les coses. Carlo Rovelli ho exposa en aquest llibre fascinant i esclaridor.