Una visió desenfadada del món que recull l’essència de tota la narrativa de Kundera.
Projectar una llum sobre els problemes més seriosos i, alhora, no pronunciar ni una sola frase seriosa; estar fascinat per la realitat del món contemporani i, alhora, evitar tot realisme: així és La festa de la insignificança. Qui conegui les obres anteriors de Kundera sap que en ell no són gens inesperades les ganes d’incorporar en una novel·la alguna cosa «no seriosa». En aquesta novel·la, Kundera veu per fi plenament acomplert el seu vell somni estètic, que pot llegir-se com un sorprenent resum de tota la seva obra. Quin resum. Quin epíleg. Quin riure inspirat en la nostra època, que és còmica perquè ha perdut tot el sentit de l’humor. Què més se’n pot dir? Res. Llegiu!
«Una magnífica comèdia que ens enlluerna amb la seva exaltació de la vida i la seva ironia sobre les diferents facetes de l’ésser humà.» Rafael Narbona, El Cultural