Joan Puigdefàbrega, un poeta com n’hi ha pocs
Quan va guanyar, amb Deshora, el premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater (2017), Joan Puigdefàbrega va revelar, als cinquanta anys, la maduresa de la seva veu poètica. Ara, Pinyolada aplega una seixantena de poemes posteriors, tant en vers com en prosa, que demostren l’amplitud de registres, la diversitat d’interessos (marins, terrals, celestes), la profunditat de pensament i mirada, la ductilitat per al cant i la personalitat planera del poeta.
LA METÀFORA
és una fruita, i té pinyol.
Ara per exemple puc escriure que això que en diem intel·ligència és el cap roent on ens aferrem. Hem passat uns anys fent cartografies de la timba, ara pensem que ens en sortirem si agafem fort la vida pel cap que crema.
Ah, les branques del paradís, com s’aboquen al pati del veí!
Què passarà amb el pinyol?