POEMES(TEÒCRIT)

Teòcrit és un dels millors poetes de la literatura grega antiga. Juganer, variat, desconcertant, delicat i rude al mateix temps, la invenció del gènere bucòlic és, consideracions històriques a banda, el menor dels seus assoliments. Si el llegim sense prejudicis (cal recordar que el gènere bucòlic, tan estereotipat des del nostre punt de vista, originalment va ser una poesia d’avantguarda), trobarem un poeta agut i innovador, capaç de saltar amb agilitat de la grandesa de l’èpica a la concisió de l’epigrama, passant per una àmplia gamma de psicologies i paisatges.

En paraules del poeta i traductor Robert Wells, «no ens podríem imaginar la literatura europea sense Teòcrit, però la seva excel·lència ha quedat enfosquida, paradoxalment, per la llarga tradició que ell mateix va originar. Per tenir una sensació clara de la seva personalitat poètica, cal que l’alliberem de la tradició literària posterior».

Aquest llibre aspira a donar al lector català una versió poètica de Teòcrit (poètica en tots els aspectes, també en el de la mètrica). Per mirar de donar una imatge tan directa com es pugui d’aquesta poesia però, al mateix temps, fer una mica de justícia a la llarga tradició de què parlava Wells, el volum també inclou els poemes dels seus successors en el món grec antic, Moscos i Bió, i tot el material poètic inclòs dins de l’anomenat corpus bucòlic.

Teòcrit (c. 310/300 aC – després de 260 aC) és un dels grans poetes grecs antics. Nadiu de Siracusa i amb estretes connexions amb l’illa de Cos, es va instal·lar ben aviat a Alexandria, on va rebre el patronatge de Ptolemeu II, el monarca que va consolidar el Museu i la Biblioteca. Teòcrit componia una poesia innovadora i plena de contrastos: poemes pastorals, episodis llegendaris, escenes quotidianes i epigrames d’una gran delicadesa. Les seves innovacions, especialment pel que fa a la poesia pastoral (que tal vegada és un invent seu), van fer fortuna i van tenir continuadors il·lustres: Virgili, Tasso, Milton. En aquest volum recollim tots els poemes que se li atribueixen, juntament amb els dels seus primers emuladors, Moscos i Bió, i la resta de poemes bucòlics de la literatura grega antiga, per primera vegada en vers català.