L’AMOR ÉS (IM)POSSIBLE

La Bruna fuig d’una relació que s’ha refredat. Tant ella com la seua parella, el Marc, amb qui fa anys que conviu, pensen que la distància els anirà bé per intentar retrobar-se més endavant.
Ella, però, s’enamora de nou i això li provoca un conflicte interior, ja que ha de lluitar amb el sentiment de culpabilitat i amb la idea de l’engany. A partir de lectures, xarrades, converses i noves relacions, patirà, es qüestionarà i acabarà experimentant un creixement personal que la transformarà. Vol compartir l’afecte, les cures en les relacions, els desitjos, els dolors, l’amor… Sense competició amb qui estime, encara que siga més d’una persona, d’una manera lliure, com un viatge a una altra forma d’entendre l’amor i les relacions que rebutja la monogàmia.
L’ajudarà, també, la iaia, ja morta, a través d’un epistolari que trobarà. Descobrirà que l’anarquia relacional no és tan moderna, i això la portarà a fer la recerca de la Pura, la infermera que escrivia les cartes en temps de guerra.