ATRI

En aquest volum, Víctor Sunyol aplega part de la seva darrera obra poètica (2015-2024), amb uns textos que continuen la seva indagació sobre el sentit i la naturalesa del llenguatge com a instrument i obstacle per a la comunicació i la poesia com a eina d’expressió i indagació d’allò inefable. Una poesia als límits del llenguatge, més enllà de la representació, que veu impossible o fracassada.

En aquests poemes, Sunyol s’aferra al valor simbòlic i sígnic del lèxic i la gramàtica, sobretot de la sintaxi, per establir una lírica, alhora formal i conceptual, que fa que aquestes disquisicions, que podrien ser obtuses i intricades, arribin a la ment a través de les sensacions i emocions de la poesia.



Com diu Núria Armengol en l’epíleg al llibre, “L’encant de la poesia de Víctor Sunyol és tocar-la, resse­guir-la, per anar notant totes les textures que delimiten tènu­ement la possibilitat de dir allò que tenim a dins i a fora i que sigui al mateix temps i igual.”