Aquest volum és una monografia sobre l’obra pròpia de l’artista tèxtil Josep Royo, centrant-se especialment no en les col·laboracions amb Miró i Tàpies, que ja han estat prou divulgades, sinó en els tapissos propis, injustament poc coneguts.
Josep Royo (Barcelona, 1945) es va formar a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona. Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, va treballar a l’Escola Catalana de Tapisseria. Va fer recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorporà a la tapisseria: els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes i pals, i tenen intenció tridimensional. Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als Estats Units. El 1970 va crear l’Escola de Tapisseria de Tarragona, de la qual va ser professor. El 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís i el 2022 va rebre la distinció al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.