EL JARDÍ DELS TRES AMORS

El jardí dels tres amors és un poemari que s’estructura en tres parts: la primera, titulada «El jardí d’Eros», explora el llenguatge del desig i del plaer a través d’una poesia matèrica, física i corporal. Segons Duarte, aquesta part destaca per la seva «gran riquesa lèxica i metafòrica» i «la gran diversitat formal», ja que hi trobem des d’un cal·ligrama fins a una sonata noucentista. Tot seguit, «El jardí de Penélope» té l’afany de desxifrar i explicar l’origen o les històries poderoses que han corprès i inspirat generacions successives, com la d’Ulisses o Orfeu, i ho fa de la mà de la mítica i l’èpica i amb una proximitat vigorosa de la natura. Finalment, «El jardí del món que ve» ens remet als textos bíblics, començant per Adam i el Gènesi o per la primera lletra de l’alfabet en hebreu i en grec fins a arribar al naixement i la mort de Jesús. Aquesta és la part més espiritual, on «pressentim una mirada interconfessional i allunyada de qualsevol sectarisme o intransigència», comenta Duarte.