• ORQUÍDIA(1974-2018).ANTOLOGIA PERSONAL

    ANTOLOGIA PERSONAL

    JÀFER,SALVADOR EDICIONS DEL BUC Ref. 9788494694592 Altres productes de la mateixa col·lecció Més productes del mateix autor
    L’any 1974, es produí­ un tres en ratlla rupturista. Tres poetes genials joves s’alinearen i marcaren, amb primeres publicacions, la ramaderia valenciana per deu anys: Salvador Jàfer (1954) amb L’esmorteïda estela de la platja, Joan Navarro (1951) amb Grills esmolen ganivets a trenc de por, i Josep ...
    Ample: 125 cm Llarg: 195 cm Pes: 250 gr
    DISPONIBLE
    20,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-946945-9-2
    • Data d'edició : 01/05/2020
    • Any d'edició : 2020
    • Idioma : Catalán
    • Autors : JÀFER,SALVADOR
    • Nº de pàgines : 214
    • Col·lecció : EDICIONS DEL BUC _ POESIA
    • Nº de col·lecció : 20
    L’any 1974, es produí­ un tres en ratlla rupturista. Tres poetes genials joves s’alinearen i marcaren, amb primeres publicacions, la ramaderia valenciana per deu anys: Salvador Jàfer (1954) amb L’esmorteïda estela de la platja, Joan Navarro (1951) amb Grills esmolen ganivets a trenc de por, i Josep Bonet (1951) amb els millors versos de l’antologia Carn fresca. El 1975, Jàfer i Navarro ratificaren excelsament la qualitat de la nova retòrica generacional amb Lívius Diamant i L’ou de la gallina fosca, respectivament.
    Al Paí­s Valencià, el renovellament de l’evangeli modernitzador del Pare Gimferrer (1945) —«poesía de fundación» (Rosa Marí­a Pereda, introducción a Joven poesía española, 1979)— ens arriba via aquesta Santí­ssima Trinitat —més Hora foscant (1972), Foc cec (1973) i Tres poemes (1974) que no pas Els miralls (1970), inauguralment. Però el trident també deu a altres déus, beu d’altres deus i obra miracles. Una carambola que fa d’ a m i c… c a m í­…
    Els bons poetes no són mai fotogènics. D’un bon poeta, sols podem esperar-ne una mala antologia.
    Vull dir, escollirem el ram o la rosa? També Els caçadors salvatges (1984), Navegant obscur (1987) o El desert (2002) són llibres compactes, únics. Tanmateix, com heu comprovat, trobem peces d’una bellesa i d’una intensitat aclaparadores, amb vida pròpia: «L’oració a la vall», 23; «La vastitud», 24; «Oda estranya a València», 31; «Diàlegs amb l’Absent», 48; o «Ser de pedra», 89. Completar-la i corregir-la és la tasca d’un lector amb més (de 2.000) caràcter(s). No s’ha valorat prou que Jàfer és dels poetes amb més «poètica» inserida als llibres. Tampoc, que és un traductor modèlic. Reflexió i indagació són definidores de la seua cosmogonia calidoscòpica: èpica, mí­stica, cavalleresca, percudida, mí­tica, alquímica, beduïna.

    Jàfer ha descobert que els laberints —com els deserts— revelen llur centre sols als que hi entren, car són laboratoris d’entrada i eixida; però com explicar-ho sense perdre-s’hi?
    Dogma de fe en la poesia, desert enjardinat.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto