El 1880, en ocasió de l’enterrament de la petita Àngela, dos preadolescents es coneixen i neix entre
ells un enamorament. Es tracta del Guillem, germà de l’Àngela, i l’Alastair, filla d’un ric escocès resident
a Barcelona i de l’Elisabet, una dona atreta per l’espiritisme, un corrent molt propi de l’època, que
convivia amb el culte al progrés científic. La relació entre els dos adolescents i els intents del Guillem
de comunicar-se amb la seva germana difunta, seran els eixos d’una delicada novel·la d’amor i de
misteri amb el teló de fons de la Barcelona del modernisme, que prepara l’Exposició Universal, que viu
l’emergència del primer feminisme, descobreix els primers opiacis i veu com emergeixen amb força els
corrents espiritistes.