A CERVANTES.CON MIRAMIENTOS

De la passió que MAC sent per ells, de la seva observació tan ardorosa com feliç o del temps que dedica a la lectura i consulta de les obres que els estudien, he après que si allà llegim “Jo sé qui sóc”, les meves úniques paraules haurien de ser unes altres molt més i pitjor utilitzades, de Plató, sobre Sòcrates: “Només sé que no sé res”.
Em limitaré, doncs, a parlar breument de MAC, del seu treball i la seva passió, dels seus versos, del seu amor per la literatura des de la humilitat en la qual frueix d’una vida intensa i amagada. La que m’ha deixat albirar entre fotografies de flors i comentaris d’allò que l’època en què vivim ens procura en ensurts. Potser per això ens avenim i, encara que siguin mals temps per a la poesia, les dues ens deixem gronxar per ella contra el vent: ella en la seva tramuntana, jo amb el meu cierzo.
Hi hagué un lloc, com en els contes: fa molt de temps, en una altra vida potser i en un altre món, vaig coincidí amb una persona que es feia dir Nuitya i que estimava els versos, les terres de Castella, l’art i la música. Y el Quixot i la vida. D’ella vaig aprendre que l’amistat pot basar-se en una correspondència inesgotable i que vam ser, descobrint juntes que l’ofici literari recolza en un lector sincer i generós. Des de les nostres diferències fórem, adés una, adés l’altra, però sempre parant esment a aquest lema. Quan vaig rebre el preciós facsímil Inèditos del Quijote, editat tan bellament, em vaig sentir posseïdora d’un tresor: sé que forma part del fons de la col·lecció Benson a la Universitat d’Austin, Texas; que es troba a la Biblioteca del Congrés de Washington, i que està al Instituto Cervantes de Beirut (Líban, aquesta ferida oberta en el cor de MAC).
El plaer de conèixer per avançat els nous versos que ara acaronaran els ulls del lector no és fàcil de descriure: l’agradable sorpresa davant la seva sensibilitat per encarar una obra tan allunyada de tòpics, de modes, de tendències. Nuitya s’endinsa en l’autor, el converteix en personatge i el fa dialogar, ja a les primeres pàgines del seu -poemari, anàlisi, compendi?- amb aquells que ell creà. Juga amb l’autor, amb el lector de llavors, amb el del futur i amb els personatges, des d’un respecte i amb una estimació que commouran pregonament qui cedeixi i prengui la seva mà, que promet introduir-te en un món imaginat, imaginari -no pas inventat-, potser somiat -no pas irreal.
Transitarem, com l’Alícia de Durrel, per un País de les meravelles: tan aviat com Cervantes i el Quixot ens expliquen qui són, el com, el quan i el perquè de la seva aventura. Aprendrem com conviure amb ells i amb el bo de Sancho. Recorrerem darrere seu, entre romances, els seus indrets i els seus dies. L’admiració s’apodera de nosaltres, es fa somriure a estones o gest seriós en altres. No sé pas si sabrem respondre les seves preguntes: tant de bo aprenguem d’allò que parlen entre ells i ens menin a tornar a l’Obra universal i a la vida de Cervantes, a compartir amb MAC la immensa passió que transmet per ells.