APÀTRIDA

«Les reflexions literàries que ens fa Joan Gasull són fruit del busseig pels sentiments d’identitat –pàtria, família, societat... –del jove saharaui que ha pogut observar de prop mentre transita cap a la plena joventut. Són meditacions perfectament universals malgrat que s’inspiren en el cas concret d’una persona desplaçada del seu entorn –avui dia un fet tan corrent i a vegades tan dramàtic. Meditacions a les quals invita als qui no han hagut de passar pel tràngol de plantejar-se com avançar entre crisis d’identitat i contradiccions mentre intenten trobar-se: qui són, quina pàtria o quina família tenen, fins a quin punt l’entorn amical i social els ha configurat». (del pròleg de Joan Ferrerós)