LA RODA DE LA FORTUNA

Sigueu benvinguts a la lectura d'aquests escrits que posem sota la denominació genèrica de poesia i que destriem en versos perplexos i versos llunyans, seguits d'unes proses breus. Hi sentireu una lleu experiència nova, una certa frisança que us passa a frec? Tant de bo! El concepte de poesia no és cap concepte definit; cadascú experimenta de manera diferent allò que els altres anomenen poesia. Pot, fins i tot, ésser que els més entesos en les anàlisis del llenguatge s'hi confonguin. Però, entre tants parers voldria dir-hi el meu: si alguna part d'aquests escrits us mena enllà de la quotidianitat -una mica, tan sols- és que hi trobeu poesia. Potser qui escriu comença el poema i el continua qui el llegeix? Segurament. Per a mi, s'ha d'haver produït, també, en la que tinc per veritable poesia, alguna intervenció de fora de nosaltres que farà que ens estranyem d'alguna cosa que no entenem ben bé -perquè no és entenedora-, que ens fa adonar que . El grau amb què ho sentim, l'estranyesa aquesta de què parlo, és divers: segons cadascú, el seu context cultural i la història que ha viscut.