ART I BLASFÈMIA.EL CAS VERONESE

El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d’heretgia per una pintura del sant sopar. L’acusació, que assenyalava la introducció d’elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l’astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l’època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l’Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s’hi representava.
En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l’hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l’Església, a més d’un canvi substancial en l’àmbit de la interpretació artística.