CANYES,LLUMINS

A ‘Poesia catalana avui, 2000-2015, Lluís Calvo, amb molt encert, assenyala que Carles Morell exigeix una lectura compromesa; per això juga amb diverses tradicions i esdevé ell mateix literatura des de la consciència de la tradició.
Amb poques paraules, Carles Morell -que lluita entre la vida i l’obra- ens revela un tret fonamental de la seva personalitat: la passió per l’escriptura.Savi ús de la metàfora i dels sintagmes nominals, amb efectes sorprenents.
(De l’epíleg de Canyes, llumins, de Jordi Pàmias)
Amb ungles noves i recances velles, Carles Morell recull branques del bosc de Vinyoli i de W.B.Yeats, entre altres, les fa seves, crea un univers propi i ens ofereix noves interpretacions dels símbols de la tradició poètica per cremar-los en la foguera de la seva passió de dir i d’escriure versos que aspiren a la perfecció.