L’any 1245 el clergue franciscà Giovanni de Pian del Càrpine és assignat a una ambaixada diplomàtica a Orient, als confins del món conegut. La seva missió consisteix a investigar l’origen d’un poble misteriós, els tàrtars, els exèrcits del qual han començat a endinsar-se, amb violència, per les fronteres del món cristià.
El llarg viatge durà Giovanni a viure estranyes aventures, successos rars i inexplicables, a descobrir una realitat insòlita i enigmàtica –la realitat d’Orient– que no hauria pogut imaginar mai. Giovanni es veurà obligat a posar en dubte tot allò que sap, tot allò en què creu, tots els coneixements apresos durant una llarga vida dedicada a l’estudi. Empès per una profunda agitació interior, anirà més enllà de qualsevol frontera coneguda, descobrint paisatges cada vegada més insòlits, sense retrocedir ni mirar enrere, a la recerca de la meravella més gran i més extraordinària que s’amaga a les terres d’Orient; una meravella inigualable que mai abans, per res del món, hauria cregut possible: la Ciutat de Déu.