EL CLAN DE SA RàPITA

Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectors
troben el cadàver del seu rector; fa olor de peix
com si hagués estat potinejat per pegellides o tellerines
o cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalt
a baix, el localitzen els tres homes entre unes mates del
campus, és un esquelet més camacurt que l02019;originari,
amb els cabells més rinxolats que l02019;originari. El rector, en
Colau Grimalt, era un intel·lectual sòlid, un físic reconvertit
en informàtic per les exigències del temps, un home de
gran vitalitat acadèmica, que rendia culte a la veritat i als
principis de l02019;objectivitat. Una consigna de la revolució
del maig francès del 68, l02019;ennui est contrerévolutionnaire,
sembla que va tenir poc o molt a veure en la seva mort.
Del que va passar o no va passar en aquesta desaparició
en parla la història d'El Clan de Sa Ràpita.