LA SANTÍSSIMA VERACREU DE BESALÚ.HISTÒRIA D'UN MIL·LENARI

El llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” de Eva Llansana Benaiges d´Argelaguer, es una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú, la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de “lignum crucis” que primerament va ser custodiada a l´església de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel i posteriorment a Sant Vicenç, i d´unes narracions miraculoses al seu voltant que la van convertir en la més famosa de les relíquies de Catalunya, promoguen autèntiques corrents de pelegrinatge cap a Besalú i la seva comarca de la Garrotxa, i des de els més diversos punts de les comarques de Girona, i inclús més enllà de la peninsula iberica.
I que segons tradició oral va obsequiar el Papa Benet VII a Bernat I “Tallaferro” en el seu viatge a Roma, en l´any 1017, quan va aconseguir la creació d´una Seu Episcopal en els seus dominis.
Tot i així, transmesa en documents escrits hi ha una altre tradició que justifica la vinguda de la Veracreu de Besalú mitjançant la intersecció del Papa San Damas I que la hauria regalat a la seva pàtria nativa Argelaguer, i que els comtes de Besalú la haurien portat a la capella del seu palau l´any 1025.
Així mateix, trobem que Francesc Montsalvatje ens transmet, segons document de l´Arxiu de Santa Maria de Besalú:
“Despres que lo Sr. D. Guillem Comte de Besalú y Dª Adelaida muller sua la donaren á la Parroquial Iglesia de Santa Maria, com consta ab acta de dita donació als 9 de Maig de 1025, y fou portada dins de una caixeta plana per ordre del glorios S. Dámaso Papa á dita Sr. Comte, y en dita caixeta los ferros están consumits y la fusta hastá sencera ab dos imatjes pintadas que hi ha la una de nostra Sra. Y la altre de S. Joan”. (Colección diplomática del Condado de Besalú Vol. XII, p. 58)
I encara més sorprenent, si més no en referència a Argelaguer, és un extracte de la narració que apareix en la publicació quinzenal “La Veu de Catalunya”, del dimarts 12 de desembre de 1899, en referència al seu Pontífex Sant Damas I i a la Veracreu de Besalú, una noticia que resulta tan interessant com curiosa:
“Des de el segle onze en que va portar-la de Roma el comte Tallaferro, era guardada en aquesta vila, siguen cada dia més estimada i més venerada.[…] Son també moltes las tradicions que aquí se conservant referent a la Vera Creu. Segons una de las mes curioses, quan S. Damas, fill d´Argelaguer (un poble veí de Besalú) era Sant Pare, envia un expres a la seva mare indicant-li el gran desig que tenia de veure-la i pregant-li que, ja que ell no podia anar a Argelaguer, anés ella a Roma. La mare de S. Damas donant compliment al desig del seu fill amb satisfacció immensa, i al acomiadar-se per a tornar a la seva terra, aquell li va donar tres Creus: la mes grossa destinada a Argelaguer, la mitjana a Besalú i la més petita a Santa Pau.
La mare de Sant Damas s´atura a Besalú al tornar de Roma, i un cop aquí, crida a las persones principals i els hi digué que son fill li havia donat tres Creus, i que a Besalú li tocava la mitjana. Els de Besalú no s´hi conformaren ab que a Argelaguer tinguessin una Creu mes grossa que a Besalú, y de bella nit, quan la mare de Sant Damas dormia, s´apoderaren de la Creu que al poble de sa naixença enviava el Sant Pare”.
“La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” és una munió tant de fets històrics com de tradicions que es van perden de la memòria col·lectiva poc a poc, i sens dubte, està bé recordar-los, i si així lo voleu fer llegiu aquest llibre d´història i us admirareu