LABERINTS.LLOCS,TEXTOS,IMATGES,FILMS

La paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjans de comunicació que donen compte de l'actualitat, on hi troben cada vegada més situacions i temàtiques complicades, confuses, inextricables.

L'any 1979 Roland Barthes va organitzar el seminari "La metàfora del laberint", amb la idea d'explorar la seva presència en disciplines molt variades: la mitologia grega, la filosofia, les formes plàstiques, la literatura, el cinema, l'arquitectura i l'urbanisme, els jardins, les matemàtiques, la psicoanàlisi. Aquest plantejament és una de les principals fonts d'inspiració de Laberints. Llocs, textos, imatges, films.

Altres esdeveniments coetanis al seminari de Barthes, com la novel·la d'Umberto Eco Il nome della rosa (El nom de la rosa), el joc informàtic Pac-Man o el film The Shining (El resplandor) de Stanley Kubrick van contribuir poderosament a la popularització del laberint. Aquest llibre recull les múltiples facetes d'aquest auge que ha arribat fins als nostres dies, sense oblidar la història mil·lenària dels laberints arreu del món.

Laberints presta una especial atenció als laberints com a lloc -sigui el laberint de Chartres, el d'Horta o el de Pontevedra- i a la presència del laberint en la cinematografia contemporània. Els llocs citats són exemples del sentit literal de la paraula laberint, una construcció amb camins entrecreuats que fan difícil orientar-se al seu interior, tot i que el seu recorregut té un significat simbòlic ben diferent en cada cas. D'altra banda, cap altre mitjà com el cine ha estat capaç de restituir artísticament d'una forma tan poderosa l'experiència del laberint, d'entrar-hi, de circular pel seu interior, de perdre-s'hi.

"Resoldre" el laberint significa explorar-lo en la seva totalitat
(Pierre Rosenstiehl)