Macedonio Fernández (Buenos Aires, 1874-1952) és encara un autor semidesconegut més de cinquanta anys després de la seva mort. Qui en té notícia, ho fa invariablement per la referència de Jorge Luis Borges. Ara, però, un cop llegida, l’obra de Macedonio resulta d’una alçada i complexitat molts superiors a la del fill del seu amic Jorge Borges, car es tracta d’una obra enterament metafísica, sigui en prosa, novel·la o poesia, sigui en humorisme o aforisme. Els deu volums de l’obra completa editats per Ed. Corregidor, a Buenos Aires, són un monument reflexiu devastador en posar la qüestió metafísica no en Déu (era teològica), ni en l’ésser (era racionalista), sinó en el Misteri (era realment metafísica, l’actual), un misteri insoluble al qual va dedicar tota la vida de solter, de casat amb quatre fills , i de vidu, amb la mateixa insistència i implacabilitat que ho va fer el seu contemporani Fernando Pessoa, l’un assegut en remotes pensions del gran Buenos Aires, i l’altre assegut en una oficina comercial de «a baixa» lisboeta. Aquest assaig vol ser la presentació de la seva vida, obra i pensament. \n
