«Jo em considero un agnòstic amic de les reli-gions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d?entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba.
Al llarg de quaranta cartes ?vint per corresponsal?, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l?esfera religiosa i l?esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l?existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l?espiritualitat sense fe.
És un diàleg d?idees, però també d?experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l?inici de l?estiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. I tots dos converteixen sovint l?epistolari ?el «gènere de l?ànima»? en un dietari: en l?exposició oberta i desacomplexada dels viaranys ?interiors i exteriors? de la pròpia vida.
