EL CRIM DE CAN PATORRA

El 25 d’agost de 1905, a Maià de Montcal, un poble de pagès de la Garrotxa, una noia de quinze anys apareix degollada a can Patorra. Era migdia, estava sola a casa preparant el dinar i la mare i el germà treballaven al camp. Quan tornen, només troben el gos ferit, la porta oberta i un toll de sang a la sala. Mentre les campanes toquen a sometent, tot el poble s’hi arreplega i els rumors comencen a córrer.

El crim de can Patorra, del periodista Francesc Cruanyes, novel·la la investigació, l’enterrament –que coincideix amb l’eclipsi total de sol del 30 d’agost d’aquell any– i el judici que, dos anys després, s’obre a l’Audiència de Girona amb dues penes de mort a garrot sobre la taula. Hi ha dos sospitosos empresonats, un masover foragitat de Santa Llúcia i el seu presumpte còmplice, i una Guàrdia Civil que no parla català. Hi ha, també, un secretari municipal que prefereix que res no es remogui, un fiscal jove que es juga la carrera i uns advocats de ciutat que hi veuen una oportunitat. Al mig d’aquest engranatge, en Perot, el germà de la víctima, no sap llegir ni escriure i no té cap advocat, i s’ha d’enfrontar sol a un tribunal.