CASTELLIO CONTRA CALVÍ

A mitjan segle xvi, el reformador Joan Calví governa amb má de ferro la ciutat de Ginebra. Tot i haver estat perseguit per l Església catòlica, ara que té les regnes del poder no está disposat a concedir als altres la llibertat religiosa que ell mateix havia exigit a les autoritats papals. En nom de la veritable fe reformada, Calví estableix un régim de terror, vigilant qualsevol moviment dels ciutadans ginebrins. Aquells que s aparten mínimament de la doctrina són empresonats, exiliats, torturats o fins i tot executats. El punt culminant d aquest régim és la crema a la foguera de Miquel Servet, condemnat per heretgia. Enmig del silenci general, s alça una veu que no sembla tenir por de Calví: l humanista Sebastiá Castellio decideix combatre el dictador de Ginebra amb l única arma que té a l abast: la paraula. "Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home", li transmet al fanátic reformador.Amb la ploma magistral de Stefan Zweig, els esdeveniments dramátics de l época de la Reforma adquireixen una plasticitat inédita en els llibres d història. Tanmateix, les reflexions de Zweig superen el marc històric