La Rima explora les seves pors i passions, alhora que descobreix un passat que no és el seu, però sent com a propi. Tot plegat l’encurioseix, l’aclapara. «Escric per curar les penes. Escric per reviure les alegries. Escric per impuls vital. Disset anys, en paraules, sense xifres. Aviat acabo batxillerat. No sé què faré demà, fa massa calor per pensar. Escric.»
