Temerari lector,
no llegeixis aquests
poemes verinosos…
Carrers i places d’una Barcelona
desdibuixada i atemporal,
laberint que atrapa desorientades ombres,
passeig deliciós quan l’amor és llum,
infern quan s’imposa implacable
la fi de la tendresa.
El primer petó,
un pacte secret contra el temps,
l’aterridor reialme de la rutina,
aquella darrera mirada.
Aquests poemes-diàleg configuren
un mapa sentimental,
la perillosa topografia del cor desbocat
a la recerca d’un elixir llunyà,
prefigurat però mai del tot tangible.
Radiografia del somni d’una història incompleta,
fragmentació d’un desig intermitent.
Perdre’s entre aquests carrers-poema
serà la millor drecera per començar a intuir
el codi secret que sempre vam cercar en va.
