NOMÉS SE SALVARAN ELS LLAMPS

Les misèries i els instants de llum, com la resplendor d’un llampec, s’entrellacen inexorablement. Les relacions, amb el pas dels anys, es tornen enrevessades i contradictòries. Parelles forjades per intents d’acomodació que esdevenen un recer al cor de la rutina; societats venudes al turisme; gent gran que arriba a les acaballes de la vida maldant per donar-hi un sentit; desitjos entrebancats per l’instint de supervivència; coincidències que de cop desemmascaren el supòsit de l’atzar; l’oblit patològic com a condició de novetat permanent… Tots aquests elements convergeixen en un conjunt de relats que disseccionen la buidor del dia a dia i l’absurd de moltes relacions personals. Els seus protagonistes lliuren un combat indefugible amb ells mateixos i el seu reflex en els altres. La majoria són històries compostes, on cada una en conté d’altres, van de bracet o lligades pels budells.