EL GUST ÉS MEU

Els personatges de la novel·la o seuen a taula per celebrar,
per donar la benvinguda o per dir-se adeu, per seduir o per
convèncer, per mostrar poder, per gaudir, per estimar i, a
vegades, per també patir. Ho fan per subsistir, és clar, però
també per sentir-se ells mateixos o part d’una tribu. I conte
rere conte, allò que cuinen o mengen, i la manera com ho
fan, es posa al servei d’una història marcada per una pulsió
humana: l’aferrament, el tedi, l’inconscient que aflora, la
impostura, l’amor primigeni i l’amor etern, l’oblit, la mare, el
significat de l’art, la família, la fidelitat, l’atzar, la dona cuidadora,
el mestre i l’alumna, la identitat personal... Però mai no
falla: sempre acaba apareixent una queixalada o una recepta
recuperada o un ganivet de tallar ceba o uns fogons plens
de cassoles o una taula ben parada.