L'ASSISTÈNCIA A L'EDAT MITJANA

L?assistència és un dels trets vertebradors de l?edat mitjana.
L?Església, erigida en única intercessora amb la divinitat,
s?ofereix per assistir la societat en els trànsits humans,
com la mort, i sobretot en les febleses i mancances, atès
que assistir pobres i febles esdevé una activitat pietosa salvífica
per als donadors, sense que es pretengui combatre
les raons de la desigualtat o de la injustícia. Sota aquest
plantejament, les dinàmiques ciutats medievals s?omplen
d?hospitals on acollir pobres, pelegrins, nens abandonats,
malalts i tota mena de gent necessitada. Es dona així lloc
a estructures de gran complexitat de gestió, plenament
inserides en les coetànies tensions entorn de les rendes i
el poder i que esdevenen, a la sortida de l?edat mitjana,
espill tant de l?afermament del poder municipal com de
l?obertura a noves perspectives en la conceptualització de
la malaltia o de les persones necessitades.