En Joliu està quiet a la plaça. Una mica més enllà, l’Adolfina jeu al banc de sempre, a l’hora de sempre, alimentant els coloms de sempre i la Martina, corre amunt i avall amb la seva capa roja lligada al voltant del coll, mentre el Pol es resigna a una vida aparentment normal. Però una estrebada ho fa canviar tot. Cap a mi, cap a tu. Cap a mi, cap a tu. Cap a tu, cap a tu, cap a tu, cap a tu, cap a tu. Sang, molta sang. I el Pol al mig. Ben al mig d’una escletxa oberta des d’abans que ell nasqués. Vestit, corbata i maletí és una novel·la en la qual viuen estàtues,
monstres, morts i amics. És l’univers del Pol, un univers de fantasia com a mecanisme per tapar l’horror i la violència, un cosmos on les paraules pesen i el llenguatge es trenca en una
impossibilitat de comunicar allò que resulta del tot inefable.
