Teniu a les mans una obra descriptiva i prescriptiva alhora. D’una banda, descriu l’amazic septentrional, que comprèn principalment els dialectes del Marroc i Algèria, i, en menor mesura, els de Tunísia i una part de Líbia. De l’altra, ofereix una proposta estandarditzadora que ja va ser aplicada al Diccionari català-amazic / amazic-català (2015), de Carles Múrcia i Salem Zenia, i que s’inscriu plenament en l’actual corrent estandarditzador i normalitzador de la llengua amaziga al nord d’Àfrica i a la diàspora. A més de l’exposició gramatical, aquest llibre inclou una introducció als aspectes geogràfics, demogràfics i sociolingüístics de la llengua amaziga; una descripció de l’estratificació del lèxic, i una especificació dels criteris d’estandardització. La Gramàtica amaziga s’adreça no solament a lingüistes, sinó també a professors, estudiants, escriptors, traductors i a qualsevol lector interessat en aquesta llengua mil·lenària i la realitat nord-africana.
