L’estudi filologicohistòric que ara presentam es refereix al manuscrit Vertaderas traçes del Art de picapadrer, del mestre d’obres Josep Gelabert, natural de Mallorca, i és datat el 7 de maig de 1653, quan l’autor tenia només trenta-un anys d’edat. Es tracta del manuscrit d’estereotomia més antic escrit en llengua catalana. L’obra conté cent trenta-sis traces amb l’explicació corresponent i s’organitza en dues parts. La primera part inclou cinquanta-dues traces i hi trobam: una escairia, diverses figures en què es presenten diferents tipus de representacions geomètriques, arcs, pilars, portals, finestres, calderes, caragols, ons, voltes, girants de claustre, bombarderes i colls de pou. La segona part conté la resta de traces (de la 53 fins a la 136) «ab la qual sa demòstran las trases biaxes y de major mestransa», on trobam: arcs, portals, revolts, petxines, finestres, bombarderes, escales, naies, voltes, cimboris, capelles, caps d’església, un tercerol, el mode de trobar tres punts amb un redó, el mode de trobar el punt de qualsevol cintell, el mode d’encollir una cornisa i el mode de traçar una cornisa per un rost. El manuscrit del mestre d’obres Josep Gelabert comença amb un pròleg de l’autor i una còpia de les setanta-tres Consuetuds o Ordinacions d’en Santacília, sobre les servituds de les cases i honors que s’aplicaven a Barcelona en el segle XIV.
