Henri Michaux recull la seva experiència amb la presa de mescalina per documentar l’efecte d’aquesta droga i entendre, així, com funciona el nostre cervell. Gràcies a aquest recorregut, el lector descobreix mecanismes que emprem i jocs de la consciència que condicionen les nostres vides però que Michaux despulla i relativitza.
També parla d’una visió transcendent que experimenta i vol conservar, com les descrites en les diverses religions i que la mescalina apropa. El llibre inclou diverses reproduccions dels dibuixos que Michaux feia durant la presa de la droga.
Michaux descriu amb detall les visions i sensacions que li produeix la droga, i en fa una lectura científica. Hi observa patrons que es manifesten en algunes patologies mentals, comportaments fruit de traumes emocionals…
A les addendes finals, recorre l’ús de la droga en les diverses religions com a camí cap al transcendent. «Encara que la droga és una obertura i que fa entreveure, només és una etapa. Per molt exaltant i sobrehumana que sigui. L’ascesi és l’etapa següent: el que, com un regal, ha vingut sense esforç i fins i tot per abandó de l’esforç, s’haurà de retrobar a través de l’esforç, a través de la renúncia a les facilitats i al natural, camí del transcendent.»
