Poc habitual en el món literari és trobar harmonia i complicitat entre dos escriptors a l’hora de fer llibres conjuntament. Encarnació Martorell i Salvador Domènech en serien una bona mostra quan la finalitat és el compromís d’enriquir el patrimoni memorístic social i cultural del país. Amb aquest en són cinc, els llibres publicats en una tretzena d´anys. Dolor, Resiliència, Coratge mostra una combinació commovedora de sentiments i emocions, de patiment d’una mare davant la mort lenta del primer fill, l’abandonament del marit al cap de ben poc de néixer el segon i les commovedores ganes d’explicar-ho durant tres anys fins que arriba el diagnòstic dels psiquiatres infantils. A partir de llavors el lliurament maternal regirà la prioritat en els objectius familiars de vida monoparental.
Si les cartes al fill que no les pot llegir no deixen indiferent pel sotrac de la història, les redaccions d’escola són d’una frescor i naturalitat en consonància a l’educació renovadora que va rebre i compartir al seu estimat G.E. Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona. El recull d’acudits que els demòcrates feien servir com arma de combat des de la resistència pacífica, torna a mostrar com de bé sabia gestionar l’expressió escrita.
La contextualització que fa Salvador Domènech esdevé del tot necessària per entendre l’època en la que van ser escrites les Cartes, aportant coneixement històric, social, polític, pedagògic i familiar. Igual que en els anteriors llibres, el plec de material gràfic s’ha confeccionat com un gran actiu de l’obra.
