La mort és un esdeveniment universal, equitatiu, imprevisible i inevitable. Ningú se’n pot evadir. La mort no deixa d’impressionar, quan arriba, i per això s’ha d’estar a l’aguait de la seva imprevisible imminència; és la gesta més important que han de superar homes i dones.
El sentiment de la mort ha estat present sempre entre els humans, però es va anar reafirmant a Europa després de la pesta negra del 1348. En paraules de Johan Huizinga, no hi ha època que hagi imprès la imatge de la mort amb tan continuada insistència com el segle XV.
Així, en la majoria de cultures, el fenomen de la mort genera un ritual i unes pràctiques cerimonials en les quals es mesclen elements religiosos i profans. En aquest volum que teniu a les mans ens endinsarem en la manera com era tractada la mort a la ciutat de Mallorca baixmedieval, tant pel que fa a la preparació com després del desenllaç. La cronologia d’aquest treball abraça els regnats de Ferran I, Alfons V, Joan II i Ferran II, els reis de la dinastia Trastàmara a la Corona d’Aragó. Més o menys, un segle, amb la incorporació d’algunes dades anteriors i posteriors si ha convingut. (De la introducció de Maria Barceló Crespí)
