Can Cortada és un mas important de Vilademires, un veïnat de masies escampades del municipi de Cabanelles, als peus de la Mare de Déu del Mont. Gràcies a la institució de l’hereu, la propietat del mas s’ha anat transmetent de pares a fills al llarg dels segles, almenys des del primer propietari documentat, al segle XIII. Com a hereu d’aquesta nissaga secular, Tomàs Cortada ha escrit una novel·la sobre dues institucions cabdals al camp català: el mas, l’element bàsic del món rural català, i la institució de l’hereu, que tradicionalment ha assegurat la continuïtat dels masos i ha esdevingut el pal de paller de la família. La novel·la se centra en la vida d’un avantpassat de l’autor, Esteve Cortada i Oliveras, que va viure a cavall entre els segles XVIII i XIX. Van ser uns anys complicats a Catalunya a causa d’un no parar de guerres i conflictes, que van afectar negativament la vida del mas i els seus estadants.
La novel·la és una evocació d’una època i un món que ja no existeix, un homenatge a la família pagesa, una institució secular on conviuen diverses generacions, avis i àvies, pares i mares, fills i filles, germans i germanes i fins i tot minyones i mossos. Són homes i dones que estimen la terra i les seves tradicions i que han vertebrat la nostra societat
