Com un tronc segat que mostra, en un mateix nivell i a la vegada, els cercles concèntrics que el temps ha aglo-merat dintre seu, de manera que hi podem contemplar una vida sencera d?arrapar-se a la terra i enlairar-se cap al cel, així se?ns revela la veu de Joan Adell a Taronges calentes, on desgrana sediments d?il·lusions i de pèrdues, de memòria i comprensió, tot fent els preparatius per a la marxa i les cendres. Poemes que són ocells tardans d?una bellesa senzilla i imme-diata, captivadors per la seva força vital i sincera ironia. Un compendi de certeses íntimes que afloren, bo i rient-se de si mateixes, per fer les paus amb la vida.
