No cal veure en Sant Feliu de la Costa Brava un exercici de nostàlgia en forma de monografia. Aquest text de Gaziel sobre la seva vila nadiua és un intent reeixit d'emprar el rigor periodístic que sempre va caracteritzar-lo en la descripció dels efectes del pas del temps en un paisatge donat, tan natural com humà. Gaziel, en aquest retrat, sovint sensible, sempre precís, d'un món del qual pressent l'esvaïment, acumula informacions històriques i culturals per deixar constància del poc temps que ens és donat per descriure el nostre entorn. Però, com diu Lluís-Anton Baulenas al pròleg: "Golafre de vida, no enyora el que no ha viscut durant el seu període vital, sinó el que li hauria agradat viure, d'aquí quaranta mil anys, d'aquí dos-cents mil anys".
