L’incert encontre, escriu Jordi Solà a l’epíleg d’aquest volum, «és el retrobament del poeta amb la poesia. I més concretament, ho és amb la poesia de síntesi que ja havia conreat a Immediacions –dos-cents cinquanta alexandrins disposats en un únic vers– i a Haikús dels marges –la secció inaugural de la segona part del seu recull, intitulat Raval. De fet, a L’incert encontre, Formosa torna a les formes de la poesia japonesa, en aquest cas a través de la tanka». I és que Formosa, ja convertit en un mestre indiscutible, sembla haver volgut sintetitzar tota una vida dedicada a la poesia —aquest llarg i atzarós viatge a través del misteri– amb seixanta poemes breus, on «tot és dintre» i el món és mirat «darrere el vidre» de la pròpia meditació poètica.
