L’obra de Stefan Zweig està considerada com el testimoniatge d’un gran europeu, un pacifsta que va fer un esforç immens per assolir una comunitat d’esperit per sobre de les fronteres, amb la seva incansable tasca com a memorialista i narrador d’uns temps difícils per a Europa. El seu suïcidi —a Brasil, en plena Segona Guerra Mundial— va ser interpretat com un gest de desesperació cultural europea. Però en els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, Zweig no va mantenir exactament les actituds que ell mateix s’atribueix a les seves memòries. Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa vol rellegir el conjunt de l’obra del gran escriptor del tombant de segle vienès, incloent-hi els textos més desconeguts, no amb una actitud revisionista, més aviat al contrari, des de l’admiració i el respecte. Però amb la reivindicació de la relectura de la seva obra, aquest llibre planteja precisament la necessitat de llegir-la tota, completa, fins i tot aquells escrits incòmodes.
