LA NEBULOSA DEL CRANC

Un demiürg eixelebrat ha arrencat les pàgines d un llibre, les esbocina i les llença a l aire. Aquest llibre és una biografia, la d en Crab. Una altre demiürg trapella, l escriptor, recupera alguns fragments de l escampadissa i escriu un nou llibre. El resultat és la nebulosa del cranc , i va dels estèrils esforços del seu protagonista per construir una biografia. O, al ludint al títol del llibre, per donar forma a la nebulosa que porta el seu nom. Entre tant de desgavell, assistim als continuats fracassos d en Crab per trobar algun sentit a alguna cosa i per encaixar en el motlle de la realitat i com se la imagina. Paradoxalment, com que és completament aliè a la realitat i sempre va errat, és capaç d imaginar noves realitats i nous mons. En Crab només sap apropar-se a la realitat a través de la mimesi, i el resultat de la seva desfeta, (sense aquesta primera coma) és, en algunes ocasions, els arabescos de les ales d algunes papallones i, en altres les protuberàncies grotesques d alguns escarabats. Com si fos un gargot d un avatar de Beckett, La nebulosa del cranc explora els temes de la tortura de la consciència i la dialèctica entre integració/evasió de la realitat, i ho fa jugant amb una una narrativa lúdica, enrevessada i entremaliada, que sembla demanar-se si les immenses preguntes humanes valen més que la migdiada d un gat al sol d una tarda d estiu. La nebulosa del cranc va guanya el premi Fénéon l any 1993. L Autor Éric Chevillard (juny de 1964), escriptor francès de narrativa experimental i humorística ha publicat nombroses obres per Les Éditions de Minuit, la casa editorial que publicà les principals obres de Beckett, un dels seus principals referents al costat d Henri Michaux, Lautréamont o Roger Caillois. En la seva extensa llista de publicacions, podem trobar-hi Palafox, Préhistoire, Un fanôme (segona part de La nebulosa del cranc ), Le Vaillant Petit Tailleur (Premi Wepler), Démolir Nisard (premi Roger Caillois) o Dino Egger (Premi Virilo) Més enllà dels seus llibres, destaca la seva col laboració amb Le Monde com a fulletonista setmanal al seu suplement literari entre 2001 i 2017. Des de 2007 regenta el blog l Autofictif, una espècie de dietari fet de petites guspires poètiques, aforismes i acudits. Sobre ell mateix, explica això a la seva pàgina web (eric-chevillard.com): «Éric Chevillard, né un 18 juin à la Roche-sur-Yon, anciennement Napoléon-Vendée, il ne s endort pas pour autant sur ses lauriers puisqu on le voit encore effectuer bravement ses premiers pas cours Cambronne, à Nantes. Il a deux ans lorsqu il met un terme à sa carrière de héros national. Il brise alors son sabre sur son genou puis raconte à sa mère qu il s est écorché en tombant de cette balançoire et elle feint gentiment de le croire. Ensuite, il écrit. Purs morceaux de délire selon certains, ses livres sont pourtant l uvre d un logicien fanatique. L humour est la conséquence imprévue de ses rigoureux travaux. Il partage son temps entre la France (trente-neuf années) et le Mali (cinq semaines). Hier encore, un de ses biographes est mort d ennui»