Amb una escriptura despullada de tota retòrica, Sam Shepard, en aquesta darrera obra, assoleix la seva plenitud creadora. Malgrat el deteriorament gradual de la malaltia, que el fa dependre dels éssers estimats que en tenen cura, el narrador s’enfronta amb els seus records personals, sense defugir el present, des del món rural al qual pertany. Lluny de l’afectació, amb frases precises i punyents, la família acaba destacant sobre la resta com a nucli i raó. En definitiva, som davant d’un cant lúcid i bellíssim a la vida.
