Els Novenaris van ser escrits a l’estiu del 2000 a Sils Maria i són, entre els llibres de Fasani, una construcció única: un aplec de noranta-nou estrofes, cadascuna de nou versos de nou síl·labes lliures, segons la pròpia definició de Fasani que significa, en termes d’art poètica i d’orfebreria mètrica, un vertigen. Com en tot el que Fasani va escriure, el vertigen és mesurat i forma part de l’harmonia de la singular veu del poeta, que de fet qualifica el vers dels Novenaris com a «lliure», versos de nou síl·labes (enneasíl·labs) lliures, definició mètrica molt coratjosa per aquell que s’aventuri en l’estudi de les formes mètriques codificades.
