A Llibre de revelacions, la poesia de Llobera reprèn l’alè de caire místic amb què respira la seva poètica anant un pas més enllà, un pas que la porta a la desaparició del jo parlant de l’autor, al somni i a l’endevinació. Una poesia que acaba convertint-se en paisatge i percepció sensorial o intuïció emocional passant tot això per un sedàs d’essencialitat i economia expressiva que deriva inevitablement en la despersonalització expressiva del haiku.
Llibre de revelacions, o “allò que des de temps remots ens parla del passat”, en paraules de Tònia Passola, és l’obra que clou el cicle místic iniciat amb Certesa de la llum i Boscana. La poeta ens parla, en aquest llibre, de l’amor, de la contemplació i de la força de l’esperit. I ho fa a través de les pedres, dels astres, del somni i de l’endevinació, amb la voluntat de retrobar tot allò important i essencial. Fetillera i trobadora, Llobera basteix poemes de gran intensitat lírica, plens de força, que la consoliden com una veu sorprenent i singular dins la poesia catalana actual.
