CASES DE POETA.ESCULTURES DE FERRO,PARAULES DE PEDRA

Divuit construccions simbòliques per celebrar escriptors que han fet del concepte casa una poètica. Divuit homenatges en acer al carboni i marbre Guatemala verd, travertí roig, Marquina, ònix o pedra de la Sénia: una petita constel·lació de les veus amb què he nodrit la pròpia veu i l’imaginari personal. Cases-memòria, concebudes segons un ritu ancestral, que ofreno com a indrets de l’ànima, per suggerir-ne la possibilitat o la pervivència. Cases al·lusives per celebrar el silenci (o el buit) i la paraula (o la plenitud). Els textos que acompanyen cada casa en formen part indissoluble: m’hi refereixo com a paraules de pedra perquè els entenc així, en l’accepció epigràfica, semblants a inscripcions que acompanyen les escultures estela, perpetuant els noms evocats. Però aquests mots no han estat cisellats ni gravats sobre el suport dur, sinó sobre la matèria lleugera del paper.
Llibre, ferro i pedra estan treballats per fer presents en la memòria els escriptors, els pensadors i els artistes per qui sento estima i admiració, tots ells, en essència, poetes. Llibre, ferro i pedra són els instruments per dreçar les breus arquitectures de la perdurança, o monuments en petit format, si es vol; són també l’origen i la fi d’una especulació sobre el temps i l’espai, conceptes que, com més va, més percebo com una sola realitat i una sola dimensió.