Si hagués de triar un sol motiu pel qual la ficció especulativa m’agrada molt més que no pas la realista/mimètica, diria que és perquè en la primera les autores es permeten plantejar plans paral·lels al nostre per tal d’assajar hipòtesis sobre la realitat que habitem. En aquest sentit, Llengua Materna, de Suzette Haden Elgin s’emmarca dins la tradició feminista que la fa servir per investigar qüestions de gènere, amb experiments literaris tan diferents com els de les ficcions de Joanna Russ, Octavia Butler, Ursula K. LeGuin, Nalo Hopkinson, Han Kang, Johanna Sinisalo, Moto Hagio, Emily Carroll, Emma Ríos o Caitlín R. Kiernan. I, està clar, Margaret Atwood amb el seu El conte de la serventa, novel·la amb la qual hem trobat sovint comparada Llengua Materna. Estimada lectora, crec que cal trencar aquest símil amb urgència.
