Cal saber encaixar és la primera novel·la que, en la meva vida, vaig llegir d’una tirada, sense pauses, sense poder deixar-la anar. Una nit de la dècada dels setanta vaig anar a dormir cap a les deu, vaig obrir el llibre i, cap a la matinada, a les cinc o les sis, girava l’última pàgina amb una sensació de plaer absolut.
Comprendreu que va representar una impressió inesborrable per a la meva vida literària. Perquè ho entengueu millor, però, us explicaré que el protagonista del llibre és el fill del propietari d’un bar, un xicot d’uns quinze o setze anys, que, armat amb un revòlver, s’exposa als perills de la nit urbana i viu una història dramàtica i apassionant.
