«El cercle daurat» és una metàfora de la vida viscuda i recordada on Jaume Ferran ens fa arribar les seves últimes reflexions sobre la seva infància i joventut a Cervera, els anys d’estudi a Barcelona i a Madrid, i el seu llarg periple acadèmic com a professor universitari als Estats Units. Jaume Ferran també ens parla de les grans personalitats literàries que va conèixer al llarg de la vida i dels seus companys, poetes i literats, de la Generació dels 50. El seu repàs autobiogràfic comprèn també la seva esposa, l’amor de la seva vida, i els seus fills i néts, que li van omplir la vellesa de la felicitat que les pèrdues familiars i la manca de salut li volien prendre. L’obra és el text d’un poeta, professor i acadèmic, escrit des del més profund del cor.
