El fenomen turístic ha dibuixat dues mallorques. La Mallorca litoral i la Mallorca interior. Vet aquí com poc a poc, s’ha anat conformant un territori i una imatge. Un territori cada cop més abandonat i una imatge de que tot el que perdíem a la platja, per oblit, encara es conservava a l’interior. Encara hi havia pagesos, encara hi havia paisatges amb ametlers que solien florir, més o menys quan tocava. Es conformava una imatge bucòlica i irreal de l’interior de Mallorca, de la Mallorca profunda. Climent Picornell, a Dalt del turó, s’entem del caire volgudament costumista del seus relats, però malgrat la crítica social hi sigui implícita, una mirada suau estén un tel, com de cataractes als ulls, damunt el que està passant als pobles de Mallorca. Vivim un crac social i si ens demanam per les essències de la mallorquinitat ens feim una pregunta retòrica. Ens queda el record d’en temps primer que deien, perquè ara tot passa molt aviat, a través del telèfon mòbil.
