En aquest llibre, Raimon Arola es pregunta per que l'ésser huma té por i no viu plenament allo que li és propi. L'exemple dels ocells que dona títol al poemari és molt clar, un ocell no té por de volar perque és quelcom que pertany a la seva propia natura. De la mateixa manera, el que és propi als éssers humans és viure espiritualment, des de l'origen mític fins a l'estrany present. Per aixo, els poemes que presenta Arola són més que una serie de reflexions en forma lírica o una recerca estetica o emotiva; els seus poemes busquen, també, la comprensió i l'experiencia de l'univers espiritual. Les paraules, totes les paraules, reflecteixen l'esperit; per aixo, recuperar els seus sentits és, inevitablement, transcendir, i, malgrat el món abocat a la materialitat que ens acompanya, no hem de tenir por de transcendir, de en la vida espiritual.
