«La princesa dels Teíi, la bella Peikea, us cobeja: diu que està terriblement ofesa perquè vós no heu volgut compartir el seu jaç. Per això envia aquest guerrer, destinat a sacrificar-vos. Com que no us ha pogut haver de viu en viu, us vol menjar al forn.(...)
-Diu que ahir, cap al tard, vàreu creuar-vos amb ella dintre la boscúria. La princesa va enamorar-se de vós tot seguit. Vós li donàreu proves de cobejança i tot d’una la deixeu plantada menyspreant la seva beutat.
-Menysprear-la? -cridà Lévrier. Straw continuà impassible:
-Diu que una ofensa així es paga amb la vida. Peikea li ha encarregat que no torni sense el vostre cos fet a trossos. Altrament ell no podrà deixar-se créixer mai més el cabell ni llevar-se l’os humà que hi porta lligat. Així ho manen les lleis canibalesques. Compreneu?»
«Peikea ens convida a traslladar-nos a un espai i un temps que no existeixen però que han deixat traces (...) gràcies a escriptors i artistes com Aurora Bertrana i Paul Gauguin.
